Liber de coitu

   El Liber de coitu de Constantinus Africanus (ca.1010-1087) és considerat l’origen del discurs mèdic occidental sobre la sexualitat. En el capítol 14, intitulat «De pocionibus», d’acord amb el principi al·lopàtic de contraria contrariis curantur, Constantí presenta un llistat de pocions i menjars que generen esperma: pebre, pinyons, figues, carn fresca, cervell, rovells d’ou, així com gingebre, safrà, llavor de lli (cuinada amb mel i pebre), cardamom, llavor d’ortiga, anís, etc. En el capítol 16, «De medicamentis proficientibus coitui», podem llegir diversos remeis i pocions realitzats amb ingredients com nou moscada, nous amb mel, gingebre també, xarop de mel, xarop de passes, llavor de trèvol, llavor d’espàrrec, llavor de rave, llavor de safanòria, de ceba, aiguamel, pebre negre, regalíssia, cigrons i farina de faves, etc. Finalment, en el capítol 17, titulat «De unguentius que coitum excitant», trobem uns quants ungüents infal·libles per a aplicar en el penis, els testicles, la zona lumbar i altres parts del cos humà a manera d’estimulants. Aquest n’és un exemple representatiu, que he traduït: «Agafeu formigues negres alades. Introduïu-les vives en una ampolla de vidre i afegiu-hi oli de saüc de bona qualitat. Deixeu reposar al sol durant uns dies. Després, coleu i fregueu amb això els testicles i les plantes dels peus». I Constantí, per si queda algún dubte, afig: «optimum est».