Ahir, alié al món exterior que m’envoltava, em trobava escrivint tranquil·lament al meu despatx, immers per complet en les paraules que redactaren el tio Jero, “Piquito de oro” i el bonhomiós Tomaset sobre el riure i la diversió, quan, de sobte i sense avisar, caput!, el meu ordinador s’apagà. Intentí reiniciar, toquí tots els botons possibles… però res.
Amb el crit al cel, i pregant que haguera desat l’arxiu abans de la catàstrofe, aní a cridar el suport tècnic. Torní al despatx i acabí raonant que el problema, potser, no era del ordinador sinó de l’endoll (no era la primera vegada). Així és que, com que la cavalleria tardaria a aplegar, comencí a lluitar contra els cables per tal de traslladar l’ordinador a l’altre endoll, tot suat pel reduït espai de maniobra on es troba la computadora (entre la meua taula i la paret). Necessitava recuperar l’arxiu.
Just en eixe moment, i en contra de les meues previsions, aparegué a la porta, il·luminat per un aura celestial, l’encarregat del suport tècnic, que va estimar que el problema era, efectivament, de la instal·lació elèctrica, i en uns minuts ho tenia solucionat. Aleluia!
hubiera sido gracioso si fuesen los morancos… habias guardado el texto no? porq el cambiarlo de enchufe no recupera un archivo… paciencia, paciencia y sino ya sabes ” el sistema mas seguro es escribirlo en papel”
TREPIDANTE ¬¬
JAJA, QUÈ NECESSARI ÉS EL SUPORT TÈCNIC, DE VEGADES.