La burgesa d’Orleans

   Demà tinc previst volar cap a Tenerife, amb l’objectiu d’assistir a un congrés del Cemyr sobre sexualitat medieval i aprendre una miqueta més dels temes que, com a medievalista (o becari friki, vés a saber), m’interessen. Una de les conferències estarà dedicada a un tipus de text amb què he passat molt bones estones: els fabliaux. A correcuita, diré que en aquests relats francesos del segle XIII -versificats en francès antic farcit de dialectalismes- podem trobar nombrosos exemples d’històries en les quals els enganys, els adulteris, les pallisses, els culs, la luxúria dels clergues, les metàfores sexuals,  els moments escatològics, els marits cornuts i, fins i tot, divertides escenes amb homes coberts de penis i vulves parlants, tot plegat,  eren coses ben habituals i creaven situacions que produïen, sense dubte, la rialla del receptor que escoltava aquestes narracions.

   En reportaré un exemple ben significatiu, el de la burgesa d’Orleans:

   Un clergue errant freqüenta massa la casa d’aquesta burgesa, el marit de la qual, un camperol ric i usurer, se n’adona i decideix investigar, ja que li sembla quelcom de sospitós. Així s’assabenta com la seua dona pretén enganyar-lo amb el dit clergue, quedant amb ell a les portes del seu hort de nit, quan la foscor permet la unió dels amants. D’aquesta manera, el marit es prepara per a emprendre un viatge de negocis però, en realitat, el que fa és tornar aquesta mateixa nit disfressat de clergue a l’hort, punt de trobada dels dos adúlters, amb la intenció d’enxampar in fraganti a la burgesa. Però aquesta, sibilina, es percata que, sota l’hàbit i la caputxa, qui s’amaga és el seu marit. Així és que, seguint-li el joc, el fa passar a una cambra, on el deixa sol i promet tornar-hi a complir el seu desig, quan tots els de la casa dormen. No obstant això, torna a l’hort a trobar-se amb el clergue, el condueix al seu dormitori i gaudeix amb ell «sota el cobertor». Després, la burgesa reuneix la seua gent i els conta com un clergue ha vingut requerint-la trenta vegades i trenta vegades s’ha negat; en aquell moment -diu- es troba a l’habitació de dalt i promet un galó del millor vi per a qui la venge d’aquell ultratge. Així és com l’enganyador acaba enganyat: el marit, que passa -com pretenia- per clergue, rep tal pallissa que li cruixen tots els ossos i acaba, a més a més, llançat en un pudorenc merder. La maquinació de la burgesa ha estat reeixida: el seu marit, cornut i apallissat, la creu fidel i no torna a dubtar d’ella, mentre que l’astuta senyora «tampoc no va dubtar a estimar el seu amic cada dia».