No sabia que el 6 d’agost de 2000 s’havia descobert a Massa Marittima (una ciutat al sud-est de Siena), a la Toscana, un peculiar mural del segle XIII, de 7 metres d’alçària i ben acolorit, ocult sota la capa d’una altra pintura que el cobria, prop d’una font al centre de la localitat. El mural mostra un arbre de gran brancatge, al davall del qual apareixen unes àguiles planant sobre quatre dones a l’esquerra del tronc i unes altres quatre a la dreta. El més cridaner de tot és el fruit d’aquest arbre singular: de cada branca pengen uns quants fal·lus ben grossos.
De les quatre dones de l’esquerra, sembla que dues volen, o bé apoderar-se d’un niu d’ocell (ja siga d’àguila o del que redimonis siga), o bé aconseguir un dels penis botànics. Les altres dues es barallen estirant-se dels cabells per un d’aquests apreciats fruits. Per tot això, algun estudiós ha dit que ens trobem davant la imatge més antiga de la representació de bruixes a l’Europa cristiana medieval.
I és que en un passatge del famós manual de l’inquisidor conegut com a Malleus maleficarum, dos segles després de la realització d’aquest mural (escrit, exactament, el 1486 per dos monjos dominics), podem llegir que les bruixes furtaven els genitals als hòmens i els col·leccionaven en gran nombre, després els guardaven en un niu d’ocell o dins d’una caixa, on es mantenien en perfectes condicions i els alimentaven a base d’avena i dacsa. I hi ha més: en el folklore de la Toscana existeixen històries que parlen de bruixes que furtaven els penis als hòmens i els col·locaven en nius d’ocells als arbres, on es multiplicaven i feien vida pròpia, com ocellets cantaires (i em pregunte sincerament si açò té alguna relació amb el fet que diem “pardal” a l’òrgan genital masculí).
També s’ha dit que el mural és una peça única de propaganda política. Té una explicació: sembla que el mural està fet en època de güelfs i gibel·lins i, com en aquell moment a la Toscana governaven els güelfs, era una manera d’atacar la reputació dels gibel·lins, afirmant que si aquests aplegaven al poder, portarien amb ells la perdició, l’heretgia, la perversió sexual i la bruixeria.
A mi m’ha recordat a una miniatura que apareix en el còdex del Roman de la rose conservat a la Biblioteca Nacional de París: es tracta de la imatge d’un arbre també generós farcit de fruits fàl·lics al qual unes mongetes acudeixen sol·lícites. Pensava que es tractava d’una representació aïllada però he vist que la cosa pareix interessant…
Pues no he leido la historia pero ami ese arbol me da hambre.
De verdad, los hombres y los estudiosos(y las mujeres y las estudiosas) a cualquier femina a la que le gustan los penes les llaman bruja ¿O era meretriz?….es igual.Avena i dacsa dices?….en fin asi se a limentan a los pajaritos literales.Me ha hecho mucha gracia que a lso pajaritos metaforicos tambien.
(L)
No he puesto ni un acento.Que alguien lo supere jejeje
Podem dir que la idea de la bruixa anava associada amb la idea general del mal i això incloïa: tots els pecats possibles (especialment, els més femenins: peresa, avarícia, luxúria), la idea del diable i d’allò diabòlic, la perversió sexual, la nigromància… Com saps, la figura de la bruixa dóna per a escriure moltes ratlles (sobretot, des del punt de vista del folklore i la cultura medieval i/o medievalitzant).
(L)
Gracias profe pero solo era una bromilla….¿sera por estas cosas q 8?