Si algú consulta el bestiari d’Ann Walsh, en la biblioteca Kongelige de Copenhague, el bestiari de Rochester o el d’Aberdeen, a Anglaterra, es trobarà amb una criatura ben particular, a la qual els medievals donaren el nom de bonnacon o, també, bonasus.
Aquest mamífer peculiar, originari de l’Àsia segons la tradició animalística medieval, sembla que aparegué per primera vegada en la Història natural de Plini el Vell (s. I). Després, els autors dels bestiaris en repetiren la descripció i hi afegiren miniatures que il·lustraven les característiques d’aquesta bèstia. El bonnacon era tan gran com un cavall però pareixia un bou, amb un tret que el diferenciava físicament: les seues banyes eren retorçudes una en direcció a l’altra, de manera que no servien com a eina de defensa. Per això, aquesta criatura medieval tenia un altre mètode molt més contundent: quan era perseguit, el bonasus expel·lia els seus excrements, que tenien la increïble propietat de cremar com el foc.
Conten els bestiaris que el bonnacon podia llançar la seua merda incandescent a grans distàncies, de tal manera que cremava tot al seu pas i, així, l’animal podia esquivar els seus perseguidors i evitar els caçadors. No podreu negar que la femta del bonnacon, ben utilititzada, podria ser la solució per al desenvolupament sostenible del nostre planeta: el combustible ecològic perfecte.
